PRESENTACIO DEL M.H. SR. PASQUAL MARAGALL I MIRA
President de la Generalitat de Catalunya 2003-2006

PROLEG DE JORDI MATAS I DALMASES
Professor de Ciència Política de la UB

El sistema polític de Catalunya facilita la formació de governs de coalició perquè respecta el pluralisme social i institucional, i genera un seguit de relacions interpartidistes –de compatibilitat ideològica i de competència electoral- i unes maneres de fer política –a les institucions i davant la societat- que dibuixen múltiples escenaris coalicionals. No endebades, Catalunya és l’única de les 17 comunitats autònomes que ha estat sempre governada en coalició, un fet que es reprodueix en el 80% dels municipis de més de 10.000 habitants i caps de comarca, que abracen més del 70% de la població. En aquest mateix context, els partits catalans han donat suport als successius governs de l’Estat i contribuït així a la seva estabilitat. D’aquesta manera, com posen en relleu els estudis sociològics, a Catalunya s’ha anat forjant una cultura coalicional que discorre paral·lela a l’atàvica vocació pactista del poble català. L’estudi sobre el fenomen coalicional de Ridao se centra essencialment en el nivell governamental, i desgrana els aspectes que influeixen en la formació dels pactes. Entre altres factors, l’autor examina el règim parlamentari, el sistema electoral, el sistema de partits, la cultura política, la història, el rol dels liders polítics i la interacció entre les distintes arenes polítiques. Ultra l’aproximació clàssica de les teories multidimensionals, l’autor hi afegeix altres variables com són la influència dels grups de pressió, dels mitjans de comunicació, dels corrents interns dels partits o dels processos de presa de decisions partidàries. La recerca es complementa amb un estudi de cas sobre la formació del govern catalanista i d’esquerres del 2003. L’autor descriu el procés negociador, desvela l’estratègia dels partits i els potencials de xantatge entre ells i aplica el model explicatiu del procés de presa de decisions de Bergman i recorre als diversos criteris classificadors teòrics per explicar les claus de l’acció de govern, de la distribució de parcel·les de poder i el grau d’estabilitat de l’executiu. Finalment, Ridao analitza els criteris utilitzats per al repartiment de beneficis entre coalitzats, el grau de politització formal i material del govern i, com a novetat, els instruments de coordinació intracoalicionals a l’executiu i al legislatiu.